[:va]Vendre excel·lència i entregar amuntegament. Això és, en la pràctica, en el que s’està convertint la docència en la UPV: la viva imatge del famós meme «el que demanes per AliExpress versus el que t’arriba».
Mentre la propaganda institucional promet qualitat i innovació, la crua realitat en travessar la porta del laboratori és enfrontar-te a un servei defectuós on més del 90% de l’estudiantat s’amuntega superant l’aforament legal.
Rectorat està gestionant els espais com un autèntic basar, acumulant matrícules sense importar que es col·lapsen les vies d’evacuació o que tu, com a PDI, carregues amb tota la responsabilitat legal d’aquest model d’overbooking, més propi d’una aerolínia low cost.
D’aquella pols, aquest fang
Com hem vingut assenyalant, l’augment del TMG no és gratuït. Té conseqüències, i en el cas dels laboratoris, dos d’elles particularment greus.
D’una banda, un risc físic inacceptable. No oblidem que en molts casos es manegen tant materials com equipament perillós. L’excés d’aforament col·lapsa les vies d’evacuació i multiplica el perill davant possibles accidents. I d’altra banda, una degradació absoluta de la qualitat docent. És impossible garantir l’excel·lència acadèmica quan el professorat ni tan sols pot circular entre les bancades per a supervisar el treball.
El col·lapse que ve
La problemàtica comença a desbordar. Ja hi ha Departaments que es neguen al fet que el seu professorat impartisca grups de pràctiques assignats per les Escoles que superen l’aforament. La crisi està servida. La pregunta, per tant, no és què passarà, perquè ja està passant. La pregunta és quan explotarà.
Mentrestant, a Rectorat sembla que no li importe aquesta situació, o que simplement siga incapaç de resoldre-ho. Semblara que segueix, fil per randa, el guió de la inefable Consellera de Educació enfront de les reivindicacions dels i les companyes de no universitària, que tan dignament estan lluitant aquestes setmanes per una educació pública de qualitat.
Des d’STEPV exigim l’adequació immediata dels grups a la capacitat real de les instal·lacions mitjançant una inversió decidida en personal i infraestructures docents. Si volem una universitat pública segura i de qualitat, fa falta molt més que propaganda.[:es]Vender excelencia y entregar hacinamiento. Esto es, en la práctica, en lo que se está convirtiendo la docencia en la UPV: la viva imagen del famoso meme «lo que pides por AliExpress versus lo que te llega».
Mientras la propaganda institucional promete calidad e innovación, la cruda realidad al atravesar la puerta de los laboratorios es enfrentarte a un servicio defectuoso en el que más del 90% del estudiantado se acumula superando el aforo legal.
Rectorado está gestionando los espacios como un auténtico bazar, acumulando matrículas sin importar que se colapsen las vías de evacuación o que tú, como PDI, cargues con toda la responsabilidad legal de este modelo de overbooking, más propio de una aerolínea de bajo coste.
De aquellos polvos, estos lodos
Como hemos venido indicando, el aumento del TMG no es gratuito. Tiene consecuencias, y en el caso de los laboratorios, dos de ellos particularmente graves.
Por una parte, un riesgo físico inaceptable. No olvidemos que en muchos casos se manejan materiales como equipamiento peligroso. El exceso de aforo colapsa las vías de evacuación y multiplica el peligro ante posibles accidentes. Y por otra parte, una degradación absoluta de la calidad docente. Es imposible garantizar la excelencia académica cuando el profesorado ni tan solo puede circular entre los bancos para supervisar el trabajo.
El colapso que viene
La problemática comienza a desbordar. Ya hay Departamentos que se niegan a que el profesorado imparta grupos de prácticas asignados por las Escuelas que superen el aforo. La crisis está servida. La pregunta, por tanto, no es qué pasará, porque ya está pasando. La pregunta es cuando explotará.
Mientras tanto, a Rectorado parece que no le importa esta situación, o que simplemente sea incapaz de resolverlo. Parece que sigue, paso a paso, el guión de la inefable Consellera de Educación frente a las reivindicaciones de los y las compañeras de no universitaria, que tan dignamente están luchando estas semanas por una educación pública de calidad.
Desde STEPV exigimos la adecuación inmediata de los grupos a la capacidad real de las instalaciones mediante una inversión decidida en personal e infraestructuras docentes. Si queremos una universidad pública segura y de calidad, hace falta mucho más que propaganda.[:]