Vés al contingut
Home » [:va]El repàs a les universitats: entre tebi i gelat[:es]El repaso a las universidades: entre tibio y helado[:]

El repàs a les universitats: entre tebi i gelat

[:va]Fa uns dies ens adreçàrem a la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Públiques Valencianes demanant una defensa clara del sistema públic en el marc de la vaga educativa. Les universitats han parlat, sí, però tard, poc i amb una tebiesa que frega la renúncia.

La UV i l’UJI diuen coses certes, però eviten dir les que ara mateix són necessàries. Demanar “acords”, defensar l’educació pública o invocar la “voluntat d’entesa” està bé, però obviament, no basta.

La UPV es queda en un llenguatge institucional tan correcte com insuficient: expressa “solidaritat amb les famílies”, confia en el “diàleg” i evita qualsevol paraula clara sobre el fons del problema. Ni serveis mínims màxims, ni pressió al professorat corrector de les PAU, ni ús del PDI com a recanvi funcional. Solidaritat amb les famílies, sí; amb el professorat, ja si això.

La UA, directament, omet el conflicte i presenta les PAU com una qüestió logística: estudiants matriculats, dates, tribunals i detectors de radiofreqüència. Digues-me què omets i et diré qui eres.

Entre la por al finançament i l’equidistància calculada, els rectorats han oblidat el professorat i l’obligació social que tenen com a institucions públiques.

PDI i tribunals PAU

Sobre les consultes rebudes: la participació del PDI universitari en els tribunals de les PAU naix com a voluntària, però una vegada publicada la selecció o designació, les renúncies poden quedar sotmeses a terminis, condicions o causes justificades.

Si esteu en aquesta situació, és millor que contacteu directament amb nosaltres per valorar el vostre cas concret.[:es]Hace unos días nos dirigimos a la Conferencia de Rectoras y Rectores de las universidades públicas valencianas pidiendo una defensa clara del sistema público en el marco de la huelga educativa. Las universidades han hablado, sí, pero tarde, poco y con una tibieza que roza la renuncia.

La UV y la UJI dicen cosas ciertas, pero evitan decir las que ahora mismo son necesarias. Pedir “acuerdos”, defender la educación pública o invocar la “voluntad de entendimiento” está bien, pero obviamente no basta.

La UPV se queda en un lenguaje institucional tan correcto como insuficiente: expresa “solidaridad con las familias”, confía en el “diálogo” y evita cualquier palabra clara sobre el fondo del problema. Ni servicios mínimos máximos, ni presión al profesorado corrector de las PAU, ni uso del PDI como recambio funcional. Solidaridad con las familias, sí; con el profesorado, ya si eso.

La UA, directamente, omite el conflicto y presenta las PAU como una cuestión logística: estudiantes matriculados, fechas, tribunales y detectores de radiofrecuencia. Dime qué omites y te diré quién eres.

Entre el miedo a la financiación y la equidistancia calculada, los rectorados han olvidado al profesorado y la obligación social que tienen como instituciones públicas.

PDI y tribunales PAU

Sobre las consultas recibidas: la participación del PDI universitario en los tribunales de las PAU nace como voluntaria, pero una vez publicada la selección o designación, las renuncias pueden quedar sometidas a plazos, condiciones o causas justificadas.

Si estáis en esta situación, es mejor que contactéis directamente con nosotros para valorar vuestro caso concreto.[:]

STEPV UPV uses Accessibility Checker to monitor our website's accessibility.