[:va]
En les darreres setmanes, el personal auxiliar de serveis de la UPV ha rebut la comunicació que les persones amb jornada reduïda ja no poden realitzar guàrdies voluntàries en dissabte, una possibilitat que fins ara s’havia vingut exercint amb normalitat i que suposava un complement retributiu important per a moltes treballadores i treballadors.
Aquesta decisió ha generat incertesa, malestar i un clar greuge, especialment entre el personal que ha sol·licitat la reducció de jornada per motius de conciliació familiar.
1. Quin és el problema?
El problema és clar:
un col·lectiu concret —el personal amb jornada reduïda— queda exclòs de les guàrdies de dissabte, tot i que aquestes guàrdies:
són voluntàries,
cobreixen necessitats estructurals del servei,
i s’han realitzat de manera continuada durant anys.
Aquesta exclusió implica una pèrdua econòmica directa i suposa, en la pràctica, penalitzar l’exercici d’un dret legal com és la reducció de jornada, dret que majoritàriament s’exerceix per cura de fills o familiars dependents.
2. Quan és cert que no es poden fer: si són hores extraordinàries
Cal dir-ho clar:
si les guàrdies de dissabte es consideren hores extraordinàries, l’argument utilitzat per la Gerència té base legal.
La normativa estableix que:
les hores extraordinàries han de ser excepcionals,
no poden formar part de l’organització ordinària del treball,
i no són compatibles amb una jornada reduïda, perquè suposen una ampliació voluntària del temps de treball.
En aquest escenari concret, la prohibició seria legal.
3. Però hi ha una altra interpretació possible (i perfectament legal)
Ara bé, aquesta no és l’única interpretació possible, ni tampoc l’única que permet la normativa.
Existeix en altres àmbits de la funció pública —especialment en sanitat— una figura diferent:
👉 la jornada complementària o servei especial, que:
no es considera hora extraordinària,
no amplia la jornada ordinària,
té una retribució pròpia,
i respon a necessitats estructurals del servei.
Les guàrdies de dissabte dels auxiliars de serveis s’assemblen molt més a aquest model que no a una hora extra clàssica:
són previsibles,
són periòdiques,
es planifiquen amb antelació,
i cobreixen serveis que la universitat necessita garantir.
4. No hi ha cap impediment legal per negociar-ho
És important deixar-ho clar:
no hi ha res en la normativa que impedisca crear i regular una figura pròpia de guàrdies de dissabte, diferent de les hores extraordinàries.
Això requeriria:
regulació clara,
negociació sindical,
i una definició adequada del règim retributiu i organitzatiu.
Però és perfectament viable i, a més:
evitaria exclusions injustificades,
garantiria la conciliació,
i donaria seguretat jurídica tant al personal com a l’Administració.
5. El que ja s’ha treballat, s’ha de pagar
Finalment, volem deixar una qüestió molt clara:
👉 Tot el treball realitzat s’ha de retribuir.
Les guàrdies que ja s’han fet:
han estat autoritzades,
han prestat un servei efectiu,
i no poden quedar sense compensació econòmica per un canvi posterior de criteri.
Des del sindicat hem preparat un model de reclamació perquè cap treballadora ni treballador veja vulnerat aquest dret.
Conclusió
El problema no són les guàrdies, sinó com es defineixen.
Penalitzar la reducció de jornada no és una solució justa ni necessària.
Hi ha alternatives legals, negociables i més equitatives.
I el treball fet s’ha de pagar, sense excuses.
Guàrdies sí. Exclusions no.
Guàrdies per a totes.
[:es]
En las últimas semanas, el personal auxiliar de servicios de la UPV ha recibido la comunicación de que las personas con jornada reducida ya no pueden realizar guardias voluntarias en sábado, una posibilidad que hasta ahora se venía ejerciendo con normalidad y que suponía un complemento retributivo importante para muchas trabajadoras y trabajadores.
Esta decisión ha generado incertidumbre, malestar y un claro agravio, especialmente entre el personal que ha solicitado la reducción de jornada por motivos de conciliación familiar.
1. ¿Cuál es el problema?
El problema es claro:
un colectivo concreto —el personal con jornada reducida— queda excluido de las guardias de sábado, a pesar de que estas guardias:
son voluntarias,
cubren necesidades estructurales del servicio,
y se han realizado de forma continuada durante años.
Esta exclusión implica una pérdida económica directa y supone, en la práctica, penalizar el ejercicio de un derecho legal como es la reducción de jornada, derecho que mayoritariamente se ejerce por cuidado de hijos o familiares dependientes.
2. Cuando es cierto que no se pueden realizar: si son horas extraordinarias
Hay que decirlo con claridad:
si las guardias de sábado se consideran horas extraordinarias, el argumento utilizado por Gerencia tiene base legal.
La normativa establece que:
las horas extraordinarias deben ser excepcionales,
no pueden formar parte de la organización ordinaria del trabajo,
y no son compatibles con una jornada reducida, porque suponen una ampliación voluntaria del tiempo de trabajo.
En este escenario concreto, la prohibición sería legal.
3. Pero existe otra interpretación posible (y perfectamente legal)
Ahora bien, esta no es la única interpretación posible, ni tampoco la única que permite la normativa.
Existe en otros ámbitos de la función pública —especialmente en sanidad— una figura diferente:
👉 la jornada complementaria o servicio especial, que:
no se considera hora extraordinaria,
no amplía la jornada ordinaria,
tiene una retribución propia,
y responde a necesidades estructurales del servicio.
Las guardias de sábado del personal auxiliar de servicios se asemejan mucho más a este modelo que a una hora extraordinaria clásica:
son previsibles,
son periódicas,
se planifican con antelación,
y cubren servicios que la universidad necesita garantizar.
4. No existe ningún impedimento legal para negociarlo
Es importante dejarlo claro:
no hay nada en la normativa que impida crear y regular una figura propia de guardias de sábado, diferente de las horas extraordinarias.
Esto requeriría:
una regulación clara,
negociación sindical,
y una definición adecuada del régimen retributivo y organizativo.
Pero es perfectamente viable y, además:
evitaría exclusiones injustificadas,
garantizaría la conciliación,
y daría seguridad jurídica tanto al personal como a la Administración.
5. El trabajo ya realizado debe pagarse
Finalmente, queremos dejar una cuestión muy clara:
👉 Todo el trabajo realizado debe ser retribuido.
Las guardias que ya se han realizado:
han sido autorizadas,
han prestado un servicio efectivo,
y no pueden quedar sin compensación económica por un cambio posterior de criterio.
Desde el sindicato hemos preparado un modelo de reclamación para que ninguna trabajadora ni trabajador vea vulnerado este derecho.
Conclusión
El problema no son las guardias, sino cómo se definen.
Penalizar la reducción de jornada no es una solución justa ni necesaria.
Existen alternativas legales, negociables y más equitativas.
Y el trabajo realizado debe pagarse, sin excusas.
Guardias sí. Exclusiones no.
Guardias para todas.
[:]