8M: el pressupost parla de les prioritats de Capilla

[:va]Cada 8 de març, les universitats redescobreixen que la igualtat és urgent. S’organitzen actes, es pengen cartells, s’il·luminen façanes i es publiquen declaracions solemnes. Durant unes hores sembla que la transformació estructural és imminent. I després arriba el 9 de març.

Els números no es poden tapar amb un llaç violeta. Són tossuts. I diuen la veritat. Si no es destinen recursos reals a la igualtat, el missatge és clar: no és una prioritat.

Comparem la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València.

Si fem una foto a cada costat de l’avinguda dels Tarongers, la diferència és evident: ací encara tenim un llarg camí per recórrer.

La Universitat de València compta amb sis llocs estructurals adscrits a la seua Unitat d’Igualtat i Diversitat: una direcció A1, una tècnica superior A1, personal tècnic A2 i suport administratiu. Sis places estables, consolidades i amb funcions definides.

Si ho traduïm a xifres —amb estimacions prudents— parlem d’un cost anual aproximat d’entre 250.000 i 300.000 euros en despesa de personal. Només en estructura estable.

Un quart de milió d’euros anuals que envien un missatge inequívoc: la igualtat és una política amb musculatura pròpia.

I a la UPV? Ací, la Unitat d’Igualtat descansa sobre una sola persona.

Una.

Si estimem el cost anual d’una plaça A1 o A2 amb complements, podem situar-lo entre 45.000 i 55.000 euros anuals. És a dir, aproximadament una cinquena o una sisena part de l’estructura de personal de la UV.

Sis nòmines davant d’una.
Sis salaris estructurals davant d’un.

No és una qüestió d’opinió. És una qüestió d’escala.

Si fem l’estudi extensiu a totes les universitats del País Valencià, la diferència es fa difícil d’ignorar.

A la UA hi ha aproximadament sis persones dedicades a aquesta tasca; a l’UJI, tres; a la UMH, quatre; i a la UV, sis llocs estructurals en la seua Unitat d’Igualtat i Diversitat.

La diferència encara es veu més clara si es posa en relació amb la dimensió de la comunitat universitària (estudiantat, PDI, PI i PTGAS). La UA, amb unes 28.000 persones, té aproximadament un representant per cada 4.600. L’UJI, amb prop de 16.800, un per cada 5.500. La UMH, també al voltant de 28.000, un per cada 7.000. La UV, amb unes 60.000 persones, en té un per cada 10.000. La UPV, amb una comunitat d’unes 40.000 persones, té una sola persona per a totes.

La igualtat implica diagnòstics continus, seguiment de dades, anàlisi de bretxes, coordinació de protocols, atenció a casos d’assetjament, formació de personal, avaluació de plans i transversalització real en la docència i la investigació. Tot això requereix hores de treball, especialització i capacitat tècnica.

No és una crítica a la persona que ocupa el lloc. És una crítica al model. Perquè quan una política pública descansa sobre una única plaça, el missatge implícit és que aquella política és secundària.

Les dades d’aquest informe s’han remés a la vicerectora competent.[:es]Cada 8 de marzo, las universidades redescubren que la igualdad es urgente. Se organizan actas, se cuelgan carteles, se iluminan fachadas y se publican declaraciones solemnes. Durante unas horas parece que la transformación estructural es inminente. Y después llega el 9 de marzo.

Los números no se pueden tapar con un lazo violeta. Son tozudos. Y dicen la verdad. Si no se destinan recursos reales a la igualdad, el mensaje está claro: no es una prioridad.

Comparamos la Universitat Politècnica de València y la Universitat de València.

Si hacemos una foto a cada lado de la avenida de los Naranjos, la diferencia es evidente: aquí todavía tenemos un largo camino por recorrer.

La Universitat de València cuenta con seis puestos estructurales adscritos a su Unidad de Igualdad y Diversidad: una dirección A1, una técnica superior A1, personal técnico A2 y apoyo administrativo. Seis plazas estables, consolidadas y con funciones definidas.

Si lo traducimos a cifras, con estimaciones prudentes, hablamos de un coste anual aproximado de entre 250.000 y 300.000 euros en gasto de personal. Solo en estructura estable.

Un cuarto de millón de euros anuales que envían un mensaje inequívoco: la igualdad es una política con musculatura propia.

¿Y en la UPV? Aquí, la Unidad de Igualdad descansa sobre una sola persona.

Una.

Si estimamos el coste anual de una plaza A1 o A2 con complementos, podemos situarlo entre 45.000 y 55.000 euros anuales. Es decir, aproximadamente una quinta o una sexta parte de la estructura del personal de la UV.

Seis nóminas ante una.

Seis salarios estructurales ante uno.

No es una cuestión de opinión. Es una cuestión de escala.

Si hacemos el estudio extensivo en todas las universidades del País Valencià, la diferencia se hace difícil de ignorar.

A la UA hay aproximadamente seis personas dedicadas a esta tarea; en la UJI, tres; en la UMH, cuatro; y en la UV, seis puestos estructurales en su Unidad de Igualdad y Diversidad.

La diferencia todavía se ve más clara si se pone en relación con la dimensión de la comunidad universitaria (estudiantado, PDI, PI y PTGAS). La UA, con unas 28.000 personas, tiene aproximadamente un representante por cada 4.600. La UJI, con cerca de 16.800, uno por cada 5.500. La UMH, también alrededor de 28.000, uno por cada 7.000. La UV, con unas 60.000 personas, tiene uno por cada 10.000. La UPV, con una comunidad de unas 40.000 personas, tiene una sola persona para todas.

La igualdad implica diagnósticos continuos, seguimiento de datos, análisis de brechas, coordinación de protocolos, atención a casos de acoso, formación de personal, evaluación de planes y transversalización real en la docencia y la investigación. Todo esto requiere horas de trabajo, especialización y capacidad técnica.

No es una crítica a la persona que ocupa el puesto. Es una crítica al modelo. Porque cuando una política pública descansa sobre una única plaza, el mensaje implícito es que aquella política es secundaria.

Los datos de este informe se han remitido a la vicerrectora competente.[:]