[:va]La mesa negociadora general reunida el 10 de desembre de 2019 a la sala de reunions de l’ETSE Informàtica, va tractar els assumptes següents:
Distribució de fons addicionals
L’acord per la millora de l’ocupació de la funció pública inclou l’autorització de gastar uns percentatges de la massa salarial (0,20 en 2018; 0,25 en 2019 i 0,30 en 2020) en quatre tipus de mesures:
- Implementació de plans de millora de la productivitat
- Homologació dels complements de destí (part de les retribucions) entre diferents categories professionals
- Revisió del complement específic (altra part de les retribucions) en aquells llocs de treball de classificació inferior a d’altres amb funcions similars.
- Aportacions a plans de pensions
Els eixos de la proposta de STEPV per a la distribució són:
- Homologació de la classificació dels llocs de treball de PAS de l’administració especial als de l’administració general. Eliminar les diferències retributives en categories com Administratius, Operadors Informàtics o el personal de l’escola infantil.
- Equiparació de les retribucions del PDI laboral (professorat Contractat Doctor, Col·laborador, Ajudant Doctor, Associat i personal Ajudant) a la figura funcionarial docent equivalent
- Rebuig a les aportacions als plans de pensions. Els plans de pensions són una mesura insolidària amb la resta de la població de l’Estat i un atac al sistema públic de pensions. Aquestes aportacions no cotitzen a la seguretat social i per tant no ajuden a garantir les pensions públiques, mentre que millores salarials comportarien un augment en les retribucions i conseqüentment en les cotitzacions.
Aquestes mesures afectarien els salaris d’uns 1.250 PAS, i uns 1.000 PDI, les retribucions dels quals apujarien i es consolidarien en el temps. També és cert que altra part de la plantilla, com tot el PDI funcionari, no rebrien cap millora.
UGT va presentar una proposta en la mateixa línia que la del STEPV, mentre CCOO apostava per fer aportacions al fons de pensions.
L’administració no es va molestar en presentar una proposta, i va dir de paraula que feien seua la proposta de CCOO per considerar-la “més transversal i universal”.
La «negociació»
Després va haver-hi un debat que es pot resumir en:
STEPV presentava alternatives, com destinar una part dels fons a pal·liar la injustícia salarial i una altra part a mesures com plans de millora de la productivitat, mitjançant la inversió en prevenció i salut, a més d’ajudes socials o en formació. Fins i tot, STEPV estava disposat a acceptar aportacions als plans de pensions, als quals som contraris, si d’altra banda es garantia que una part del fons es destinara a les millores retributives.
UGT defensava la necessitat de revertir les desigualtats retributives de la plantilla, però sempre amb un gran però: si l’administració no donava opció, consentia a les aportacions als plans de pensions “perquè eixos diners havien d’acabar en la butxaca dels treballadors”. És cert que sembla raonable, però també és cert que la premsa ha publicat en reiterades ocasions que UGT i CCOO trauen benefici de les aportacions als plans de pensions del funcionariat, fet que qüestiona en quines butxaques acaben els diners.
CCOO també defensava que era molt necessari revertir les desigualtats retributives de la plantilla, però no en aquesta ocasió. Irònicament, l’ocasió era única per poder fer-ho, les millores salarials requereixen autorització, i l’acord de Montoro ens autoritza.
Per part de l’administració, només tenia interés a dir que estava negociant mentre rebutjava qualsevol alternativa a allò que ja havia decidit.
Finalment, es van votar les dues propostes: aportar els diners al pla de pensions o començar a pal·liar les injustícies salarials que existeixen a la Universitat. L’administració, UGT i CCOO van donar suport a la primera, STEPV a la segona.
Increment retributiu del 0,25% que contempla la Llei de Pressupostos
Aquest punt només va ser informatiu: en la nòmina de desembre trobarem l’augment del 0,25%, totalment insuficient per a STEPV, pactat en l’acord entre Montoro i els sindicats UGT, CCOO i CSIF. Aquest augment té efectes des de l’1 de juliol, i cobrarem, amb retroactivitat, 6 mesos.
Registre de jornada laboral
La primera presa de contacte de la negociació del fitxatge va ser tensa i plena de retrets per totes les bandes. Es va fer palés que el gerent no havia entés el mateix missatge del rector que el personal representant de la Junta de PAS, tot i que van assistir a la mateixa reunió.
El gerent vol desvincular el nou pla Concilia, pendent de negociar i aprovar, de la implantació del sistema de fitxatge.
Confiem que les reunions següents, on començarà pròpiament la negociació, es desenvolupen en un to que facilite un acord, perquè totes les parts implicades hauríem de desitjar-ne un de satisfactori.[:es]La mesa negociadora general reunida el 10 de diciembre de 2019 a la sala de reuniones de la ETSI Informática, trató los asuntos siguientes:
Distribución de fondos adicionales
El acuerdo por la mejora de la ocupación de la función pública incluye la autorización de gastar unos porcentajes de la masa salarial (0,20 en 2018; 0,25 en 2019 y 0,30 en 2020) en cuatro tipos de medidas:
- Implementación de planes de mejora de la productividad
- Homologación de los complementos de destino (parte de las retribuciones) entre diferentes categorías profesionales
- Revisión del complemento específico (otra parte de las retribuciones) en aquellos puestos de trabajo de clasificación inferior a otros con funciones similares.
- Aportaciones a planes de pensiones
Los ejes de la propuesta de STEPV para la distribución son:
- Homologación de la clasificación de los puestos de trabajo de PAS de la administración especial a los de la administración general. Eliminar las diferencias retributivas en categorías como Administrativos, Operadores Informáticos o el personal de la escuela infantil.
- Equiparación de las retribuciones del PDI laboral (profesorado Contratado Doctor, Colaborador, Ayudando Doctor, Asociado y personal Ayudando) a la figura funcionarial docente equivalente
- Rechazo a las aportaciones a los planes de pensiones. Los planes de pensiones son una medida insolidaria con el resto de la población del Estado y un ataque al sistema público de pensiones. Estas aportaciones no cotizan a la seguridad social y por tanto no ayudan a garantizar las pensiones públicas, mientras que mejoras salariales comportarían un aumento en las retribuciones y consecuentemente en las cotizaciones.
Estas medidas afectarían los salarios de unos 1.250 PAS, y unos 1.000 PDI, cuyas retribuciones subirían y se consolidarían en el tiempo. También es cierto que otra parte de la plantilla, como todo el PDI funcionario, no recibirían ninguna mejora.
UGT presentó una propuesta en la misma línea que la del STEPV, mientras CCOO apostaba para hacer aportaciones al fondo de pensiones.
La administración no se molestó al presentar una propuesta, y dijo de palabra que hacían suya la propuesta de CCOO para considerarla “más transversal y universal”.
La «negociación»
Después hubo un debate que se puede resumir en:
STEPV presentaba alternativas, como destinar una parte de los fondos a paliar la injusticia salarial y otra parte a medidas como planes de mejora de la productividad, mediante la inversión en prevención y salud, además de ayudas sociales o en formación. Incluso, STEPV estaba dispuesto a aceptar aportaciones a los planes de pensiones, a los que somos contrarios, si por otro lado se garantizaba que una parte del fondo se destinara a las mejoras retributivas.
UGT defendía la necesidad de revertir las desigualdades retributivas de la plantilla, pero siempre con un gran pero: si la administración no daba opción, consentía a las aportaciones a los planes de pensiones “porque ese dinero tenía que acabar en el bolsillo de los trabajadores”. Es cierto que parece razonable, pero también es cierto que la prensa ha publicado en reiteradas ocasiones que UGT y CCOO sacan beneficio de las aportaciones a los planes de pensiones del funcionariado, hecho que cuestiona en qué bolsillos acaba el dinero.
CCOO también defendía que era muy necesario revertir las desigualdades retributivas de la plantilla, pero no en esta ocasión. Irónicamente, la ocasión era única para poder hacerlo, las mejoras salariales requieren autorización, y el acuerdo de Montoro nos autoriza.
Por parte de la administración, solo tenía interés a decir que estaba negociando mientras rechazaba cualquier alternativa a aquello que ya había decidido.
Finalmente, se votaron las dos propuestas: aportar el dinero al plan de pensiones o empezar a paliar las injusticias salariales que existen en la Universidad. La administración, UGT y CCOO apoyaron a la primera, STEPV a la segunda.
Incremento retributivo del 0,25% que contempla la Ley de Presupuestos
Este punto solo fue informativo: en la nómina de diciembre encontraremos el aumento del 0,25%, totalmente insuficiente para STEPV, pactado en el acuerdo entre Montoro y los sindicatos UGT, CCOO y CSIF. Este aumento tiene efectos desde el 1 de julio, y cobraremos, con retroactividad, 6 meses.
Registro de jornada laboral
La primera toma de contacto de la negociación del fichaje fue tensa y llena de reproches por todas las partes. Se hizo patente que el gerente no había entendido el mismo mensaje del rector que el personal representante de la Junta de PAS, a pesar de que asistieron a la misma reunión.
El gerente quiere desvincular el nuevo plan Concilia, pendiente de negociar y aprobar, de la implantación del sistema de fichaje.
Confiamos que las reuniones siguientes, donde empezará propiamente la negociación, se desarrollan en un tono que facilito un acuerdo, porque todas las partes implicadas tendríamos que desear uno de satisfactorio.[:]